Alguns no haviem acampat mai a fora, no haviem
muntat tendes amb els companys de classe: clabar piquetes, pusar els pals. Emocionats
i nerviosos les muntem.
A tot arreu surten tisoretes, la seva
ombra ens espanta, però al cap d’una estona ens noblidem.
Al vespre, sentiem el rossinyol, les
granotes reineta i les gotes de pluja fina. Ens espanta la cridoria dels ases,
fins i tot vaig butar del sac de dormir. Al mati, sentim el can de la merla i veiem el vol de les orenetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada